EDUCAR LES EMOCIONS: Factible o utòpic?

A primera vista, sembla un projecte utòpic per la majoria de nosaltres, els quals vam estar acostumats a una educació tradicional, és a dir el professor com a figura dominante i alumne (amb una certa distància entre els dos) , però penso que crear lligams, és un model d’educació que s’hauria de seguir. Crec que, en la nostra societat, l’ésser humà és, malauradament, condicionat des del naixement fins al final de la seva vida, quan en realitat, com es diu en tot el món, tenim dret a la llibertat, fraternitat i igualtat.

Per tant, considero aquesta manera d’educar una oportunitat tan pels infants com pels mestres de desenvolupar les seves habilitats personals i formar-se como a persones. Ja no estem parlant d’aconseguir que els nens i nenes aprenguin continguts sense sentit sinó d’establir lligams entre persones que conviuen moltes hores, cada dia, com a font d’aprenentatge, lo qual genera en cadascú un coneixement profund de la seva persona i dels altres. A més a més, aquests lligams fomenten el sentiment de confiança entre els membres de la classe, no només entre ells sinó amb el mestre. Així, els infants saben que es poden recolzar en l’adult en qualsevol situació com l’adult pot confiar en els seus alumnes. Es crea un sentiment fort en aquesta classe que ens deixa entreveure la felicitat d’aquest grup.

D’aquesta manera, a través d’aquest reportatge, podem dir que, l’educació emocional no és una utopia, sinó una manera de conèixer la realitat i avançar com a persona, a través de la qual els infants gaudeixen de l’aprenentatge significatiu i funcional (quan el mestre explica la paraula embolicar a través de la comparació amb la paraula abraçar), en la que no només el mestre els intenta entendre en cada situació sino que també ells nens/es entre ells mateixos s’expliquen i es recolzen en cada experiència de la vida. Així, penso possible i factible recórrer en aquesta educació, la de formar “lligams”, en el sentit de que, en l’ésser humà, és una de les parts més imprescindible de la metodologia d’ensenyament i aprenentatge que ens permet avançar en la vida. El fet d’entendre els altres, empatia, de veure que pots comptar amb l’ajuda dels teus companys i mestres propicia el benestar de l’alumne.

Per acabar, considero possible l'educació emocional, perquè com a mestre no només hem de transmetre seguretat, confiança, afecte i carinyo, sinó també, focalitzar la nostra reflexió i la dels infants en conèixer-se a si mateix, és a dir, conèixer la seva ment i el seu cos.

Graella de les emocions