Al llarg de la nostra vida, hem estat acostumat a sentir que
havíem de tenir els peus sobre la terra, que les coses no queien del cel i que
s’havia de treballar per aconseguir el que volies, sacrificar-se i acceptar el
nostre com si fos predissenyat.
Per tant, molt de nosaltres solem estar atrapats en la nostra zona
de confort (“vida fácil”), és a dir, un estat al qual ens hem acostumat, on ens
hem creat uns hàbits que marquen el nostre comportament, i els nostres
límits i pensaments, sense plantejar-nos ni atrevir-nos a canviar. D’aquesta
manera, la zona de confort representa un estat en el que ens sentim bé i en
seguretat per tal d’evitar tot tipus d’enfrontaments i males experiències.
Però, això significa que ens tanquem en la nostra propia bombolla,
la qual ens impedeix obrir-nos a altres alternatives; aprendre; evolucionar; i
avançar en la nostra vida.
Així, quan estem disposat a arriscar-nos, sortim fora de la zona
de confort per entrar en la zona d’aprenentatge, on intentem coses noves
(conductes, actituds, decisions, etc.). Aquest proces resulta més difícil de
portar a terme, ja que requereix més esforç i més riscos, en el sentit en que
són situacions que poden sortir tan bé com malament. No obstant això, són
aspectes profitosos de la vida que ens serveixen per aprendre i donar respostes
a diferents i multituds situacions que se’ns planteja, és a dir, que obtenim
nous recursos i diverses estratègies per fer front a la vida i aconseguir els
nostres objectius.
Aquí, apareix el concepte de imaginació. De petit, tots sabíem que
era somiar i com es faia, inclòs despert, però aquesta forma d’imaginar i
enfrontar la vida va anar desapareixent a mesura que ens vam anar fent
gran.
Per tant, ens em de preguntar: perquè deixem de somiar quan ens
fem adults? Al créixer, es veritat que som més conscients dels elements i
esdeveniments de la vida. Però, pensó que no hem de deixar que les decepcions,
rebutjos, males experiències i, inclòs, la vergonya, ens amargui la vida. Hem
de creure en nosaltres mateixos, atrevir-nos i intentar, provar, experimentar,
etc., per tal d’aprendre i construir la nostre vida, la que volem i no la que
se’ns imposa (“destí”).
D’aquesta forma, cal destacar que com a futurs mestres/as, haurem
d’ajudar als infants a sortir d’aquesta zona de confort i atrevir-se en
experimentar sense por per tant d’aconseguir els seus objectius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada