La participació social en l’educació és fonamental perquè
afavoreix la construcció de bases sòlides per una societat democràtica, en la
qual els que hi participen prenen decisions i desenvolupen accions en
coresponsabilitat i transparència a través del diàleg.
En aquest sentit, l’escola es un ambient idoni per
desenvolupar una cultura encaminada a la democràcia deliberativa, un procés de
discussió pública en la que els participants estan informats i conscientment
busquen el benestar col·lectiu. Aquesta metodologia ajuda a superar les
barreres entre allò individual i col·lectiu; a reconèixer les diferències i
similituds dels membres de una comunitat; i permet el desenvolupament d’espais
per participar activament en la presa de decisions.
Aquesta participació a l’escola
és un bon exemple per aconseguir que els alumnes aprenguin a col·laborar en la
presa de decisions, a escoltar activament, a negociar i a consensuar les diverses
opinions i idees que puguin sorgir en la comunitat d’aprenentatge.
De manera que, “l’aprenentatge
dialògic es produeix en interaccions que augmenten el aprenentatge
instrumental, afavoreix la creació de sentit personal i social, estan guiades
per principis solidaris i en les que
la igualtat i la diferència son valors compatibles i mútuament enriquidors.”
(Aubert, A.; Flecha, A.; García, C.; Flecha, R.; Racionero, S., 2008).
Per tant, considero que la participació i la implicació de
la comunitat d’aprenentatge facilita que totes les persones tinguin
possibilitats d’aconseguir els aprenentatges requerits en la societat actual.
Aquesta interacció de l’escola amb l’entorn es du a terme amb persones que
col·laboren amb la comunitat, ja siguin voluntaris, pares, mares, amics,
infants o educadors, mitjançant un model flexible, obert, solidari i
participatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada