L'ASSERTIVITAT

L’assertivitat és un concepte aportat per la psicologia moderna a la comprensió i la millota de les nostres relacions socials. Es defineix com una conducta que permet a una persona actuar segons els seus interesos més importants, defendre-se sense ansietat, expressar comodament sentiments sincers o exercir els drets personals, sense negar els drets i les creencies dels altres.

La conducta assertiva és la més hàbil socialment perquè suposa l'expressió oberta dels sentiments, desigs i drets però sense atacar ningú. Expressa el respecte cap a si mateix i cap als altres. Ser assertiu no significa l'absència de conflicte amb d'altres persones, sinó el saber gestionar els problemes quan sorgeixen, encertar el punt mig entre la inhibició i l’agressivitat.

Per ser més assertius cal:

• Valorar-nos suficientment. Mantenir i cultivar un bon concepte de nosaltres mateixos, identificant i remarcant els nostres valors i qualitats.

• No enfadar-nos gratuïtament o per nimietats. Enfadats ens trobem malamente emocionalment i, a més a més, transmetem una imatge de debilitat. El que convé és recuperar la calma, contextualitzar el problema, calmar-se i expressar tranquil·lament la nostra opinió.

• Evitar les amenaces. És més eficaç perquè ens prenguin seriosament i ens valorin, reflexionar sobre els passos que donarem per defensar les nostres opinions, actituds o drets i després enunciar els arguments amb correcció, però no exempta de fermesa si la situació ho requereix.

• No demanem disculpes protocol·làriament, fem-ho només quan sigui necessari. 

• No hem d’ignorar mai els altres. Escoltem mostrant respecte per l’altre i interès pel que diu. No dominem, per molta raó que creguem tenir. Permetem que l’altre tingui una sortida digne, no tanquem portes al diàleg.

• Admetem els nostres errors i equivocacions.
  
  
  
  
  
  
  
   

D’aquesta manera, l’assertivitat no significa voler tenir sepre la raó, sinó expressar les nostres opinions i punts de vista, siguin aquells correctes o no, tenint en conte i respectant al nostre entorn comunicatiu.

Així, l'assertivitat és un equilibri entre dos extrems, ser nosaltres mateixos i resultar convincents sense incomodar els altres, com a mínim no més de l’imprescindible. La persona persuasiva, eficaç en la seva comunicació i que resulta agradable als seus interlocutors es pot considerar assertiva.